Instagram visitsantapau
Telèfon
972 680 002
Altura
496 m.
Superfície
49.00 km2 (6.7% Comarcal)
Densitat
32.0 h/km2
Situació (GPS)
42.145833 N - 2.572222 E

Introducció

Poble situat en plena zona volcànica i ocupa un terç de l’extensió total del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Dins el seu municipi hi trobem la famosa Fageda d’en Jordà. El seus límits territorials són al nord amb el terme d’Olot, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts i Sant Ferriol. A l’est amb Sant Ferriol, Mieres. Al sud amb Sant Aniol de Finestres i Sant Feliu de Pallerols. A l’est amb les Preses i Olot. El terme està regat pel riu Ser que neix a Fontpobra.

Les dues valls que formen Santa Pau estan delimitades al nord per la Serra de Sant Julià del Mont i pel sud per la Serra del Corb-Finestres. Aquestes dues valls formen la conca del riu Ser, separat del Fluvià, al nord, i del Ter, al sud.

El Sallent

Es troba a l’est del municipi. Venint de Banyoles, és el primer veïnat que trobes, molt abans d’arribar a Santa Pau.

La primera menció del Sallent és del 880 en el diploma que Lluís el Tartamut, rei de França, va estendre a favor del monestir i de l’abat de Banyoles. Més endavant la pertinença fou confirmada pels papes Benet VIII (1017), Urbà (1097) i Alexandre III (1175).

Sacot o la Cot

Veïnat que es troba entre el volcà de Santa Margarida i la Fageda. De fet tots dos pertanyen al seu terme.

L’alot de la Cot va ser venut el 1029 per Grau i la seva esposa Ermessendis a l’abat de Sant Pere de Besalú. Les pestes van tenir molta repercussió en aquest indret. El 1385, després de l’epidèmia del 1373, només hi havia quatre focs al terme de la Cot.

Història

Restes de jaciments de la zona de can Buch donen fe de assentaments el segle III a. de C. El Menhir que es pot veure al mig dels camps de Can Formiga de Sallent podria correspondre al final del neolític.

El segle IX es troba el nom de Santa Pau en un document on es confirmen les possessions del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Entre els anys 923 i 928, la vall de Santa Pau va ser donada pel rei franc Raül al seu fidel Oliva, senyor de Porqueres, que més tard es va establir al castell de Santa Pau i va ser l’iniciador del llinatge de Santa Pau.

Les possessions dels barons de Santa Pau comprenien, a més del castell de Santa Pau, el terme del castell de Finestres, les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobreroca, les Medes, Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.

La crònica de Bernat Desclot parla de l’estada del rei Pere II el Gran al castell, després de batallar junt Ponç III de Santa Pau.

El segle XIV i XV van ser durs per la població. La pesta negra va matar gran part de la gent. La plaga de la llagosta de 1357 va arrasar les collites, a principis del segle XV va sofrir una plaga de “simiots” que va destrossar l’agricultura. Després van venir els terratrèmols del 1427-28 i finalment les guerres dels remences, que van assaltar els castells de Finestres i Colltort i van intentar ocupar la vila.

L’any 1694, els francesos van ocupar el castell i la vila de Santa Pau. Els terços espanyols van aconseguir recuperar el castell però en la batalla va quedar molt malmès.

El segle XVIII va ser de prosperitat amb l’agricultura al capdavant de la creació de riquesa però també amb una indústria incipient.

El segle XIX no va ser tan bo. Primer la invasió Napoleònica, tot i que al poble no es notà molt. Però les guerres carlines, sobretot la tercera, sí van tenir incidència al poble.

A principis del segle XIX la baronia de Santa Pau era de jurisdicció reial. El 1840 es va crear el municipi de Santa Pau amb l’agregació dels pobles del Sallent i Sacot.

La guerra civil del 1936 va ser dura al poble. Van ser assassinats els rectors de Sacot, Santa Pau i el Sallent. Durant aquest període el poble va canviar el nom pel de Pau de Sert. Passada la guerra, quatre persones de Santa Pau van ser empresonades i executades.

Festes

  • Diumenge seguent al 17 de gener: Fira de sant Antoni
  • 15 de juliol o cap de setmana més proper: Festa del barri de can Blanc
  • 22 de juliol: Aplec de Santa Margarida
  • Últim dissabte de juliol: Aplec a l'ermita de Sant Abdói sant Senén
  • 15 d'agost: Festa major de Santa Pau
  • Setmana abans del 8 de setembre: Aplec al santuari de la Mare de Déu dels Arcs
  • 11 de novembre o cap de setmana més proper: Aplec a l'ermita de Sant Martí
  • 13 de desembre o diumenge proper: Aplec a l'ermita de santa Llúcia