Volcà del Croscat

El crater del volcà té forma de ferradura. El seu con té uns 160 metres d’alçada i és el més alt de la península i la seva base té 950 metres de diàmetre. Excepte la banda nord, on les explotacions fetes permeten veure l’interior del Volcà, està cobert de vegetació.

Durant l'erupció es van succeir tres fases eruptives, les dues primeres de caire estrombolià i la darrera efusiva. La

segona estromboliana va construir el con i va emetre piroclastos, que van recobrir els volcans veïns de Santa Margarida i del Puig de Martinyà. La fase efusiva va generar un flux de lava de composició basanítica que es va escolar uns 6 quilòmetres cap a l'oest, va esbocar l'edifici i va formar el cràter en ferradura. La fageda d’en Jordà ha crescut sobre aquesta colada de superfície rugosa que presenta nombrosos tossols.

La datació dels materials emesos a la Pomereda els atribueix una edat de 11.500 ± 1.500 anys; és per tant, la manifestació més recent del camp volcànic català.

La gredera del volcà del Croscat, en funcionament des dels anys 50 fins als inicis dels 90, constitueix un aflorament de materials piroclàstics d'uns 150 metres d'alçada i uns 500 metres d'amplada.

• Extracte de La zona volcànica de la Garrotxa. Fitxes d'afloraments. Pàgines 56-89