Sant Julià del Mont

Aquesta església va ser el temple de l’antic monestir benedictí fundat al segle IX. En un diploma del l’any 866, l’emperador Carles el Calb, va confirmar a fra Rimila, abat de Sant Julià del Mont, la propietat d’unes terres en el lloc amb les ordres de fer-les productives. Així es va crear el monestir dedicat a Sant Julià i Sant Vicenç citat com a "Sancti Juliani et Sancti Vicentii". Al 878 ja pertanyia al monestir de Sant Esteve de Banyoles i la trobem citada com a "Sancti Julianis et Sancti Michaelis". Al 916 es torna a trobar la mateixa citació. Al 1097 consta com a "Sancti Juliano de Agustino" en una butlla d’Urbà II a favor del monestir de Banyoles. Al 1297 canvia el nom i és citat com a "Sancti Juliani de Monte". L’any 1362 el lloc ja figura com a parròquia amb el nom de "Sent Julià del Mont de Pineda". Al 1399 deixa de ser parròquia per passar a ser sufragània de Sant Miquel de la Miana.

L’edifici és de planta rectangular. La volta està esfondrada. A llevant hi ha l’absis, semicircular amb una finestra cega. Al nord hi ha una capella annexa utilitzada com a baptisteri. A migjorn hi ha una finestra romànica. Al mur de llevant hi ha la sagristia. A ponent hi ha el campanar, originàriament d’espadanya amb dues obertures, convertit en torre amb teulat de quatre vessants. La mateixa torre serveix de porxo a la porta d’entrada, rectangular.

Fa uns anys es van fer obres. Es va consolidar la torre, on es va instal·lar un mirador al qual s’accedeix per unes escales de ferro. També es van començar a fer obres a la nau, però es va deixar sense cobrir.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.
• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.