Castell de Santa Pau

Els orígens del castell no estan verificats. Es creu que fou construït al voltants del segle XIII per ordre de Ponç II de Porqueres. Aquest va acompanyar el rei Pere el Catòlic a Roma el 1204 en la seva coronació. En esdevenir casa senyorial, van decidir construir el castell de Santa Pau.

A la planta baixa de la torre de l’homenatge hi havia la capella del castell, dedicada a Sant Antoni i Sant Honorat.

En el seu temps, el castell estava envoltat d’un fossat. A la part sud-oest hi havia la porta d’entrada, emmarcada per espitlleres de defensa al mur. Al sud-est, el fossat defensava una seria de torres separades del castell. D’aquestes torres de defensa, en queda una dempeus, circular, i les restes d’una altre, també circular.

L’element més antic conservat és “la presó”, amb volta i arc apuntat a base de carreus compactes.

A la dreta de la façana hi ha una finestra doble amb arcs de mig punt rodó i capitell decorat, romànic. També hi ha una altre finestra, aquest gòtica del segle XIV.

A través d’un passadís de volta s’accedeix al pati interior. Al centre del patí hi ha una cisterna i al voltant, les quadres, la presó i cambres pel servei.

Durant part del segle XX va ser ocupat per les Germanes Dominicanes. Aquestes van fer obres per adequar-lo com a convent. Les obres van provocar la desaparició de molts elements antics.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.