Sant Vicenç del Sallent

El primer document és del 878, quan el rei franc Lluís el Tartamut confirma la possessió de l’església i el lloc als monjos del monestir de Banyoles. El topònim consta com a “Sallenti” el 1017. Més tard el trobem com “Saliente” i “Salento”. El 1392 va passar a la jurisdicció de la baronia de Santa Pau.

L’estructura romànica és d’una sola nau amb volta de canó. Més tard es van afegir dues capelles laterals, al nord i al sud. A ponent hi ha el campanar d’espadanya de dues obertures, avui convertit en torre, amb teulat de dues vessants. En aquesta façana hi ha la porta amb la data del 1868 i encara conserva el forrellat romànic, acabat en cap de dragó. Sobre la porta hi ha un ull de bou. A llevant hi ha l’absis, semicircular. Al nord-est hi ha la sagristia, amb una finestra que te la data del 1758. L’interior està enguixat i pintat.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.
• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.