Sant Martí de Santa Pau

El temple pot situar-se en el romànic tardà, entre els segles XII i XIII. Es creu que l’origen és del 989, tot i que no es tenen documents que ho avalin. Al voltant de l’església hi ha unes tombes antigues. El 1981 es van fer prospeccions i es van datar en els segles X i XI. Això, però, només indica que el lloc era habitat en aquelles dates i que, possiblement, hi havia una església que no en queda rastre.

L’edifici és d’una sola nau amb volta lleugerament apuntada. L’absis, semicircular, té una finestra al centre visible només des de l’exterior. A migdia hi ha la porta d’entrada amb una llinda que té la data del 1911. A ponent hi ha una finestra i el campanar, d’espadanya i dues obertures, convertit més tard en torre amb teulat de dues vessants. Al nord hi ha una escala que puja al campanar. Al segle XVIII es va sobrealçar l’església. En aquestes obres van destruir la cornisa.

A l’església de Santa Maria de Santa Pau s’hi conserva la imatge de Santa Maria, del segle XVI que fou quasi destruïda el 1936, però es va poder restaurar.

Nota: l’església també s’anomena Sant Martí Vell.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.
• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.