Sant Miquel Sacot

El primer document on es cita l’església és en la cessió que Miró II fa a l’abadia de Camprodon de les propietats que té en aquesta zona. Entre elles parla de l’església de Sant Miquel. El 1009, l’arxipreste Witard fa donació de l’església de Sant Miquel Sacot al monestir de Sant Pere de Besalú. El 1314 tenia cura de l’església Bernat Orriols. També se sap que hi havia dos capellans dits Berenguer de Finestres i Pere Masdemont. El 1403, Bernat de ça Terrada, capella, diu en el seu testament que desitja ser enterrat a l’església de Sant Miquel.

Durant el segle XIV es parla de varies obres al temple degut a la seva deixadesa. L’any 1548, el delegat episcopal fa una visita al temple i declara que es troba en estat d’abandonament. L’any 1598, una altre visita deixa nota que el temple es troba en bones condicions.

Al segle XVIII, sobre l’edifici antic, es construeix l’actual església d’estil greco-romà. En aquestes obres van descobrir, a la rectoria, unes tombes anteriors al segle IX.

De l’edifici romànic només en queden restes al baptisteri, a la base del campanar i a la façana.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.