Introducció
Les Planes d’Hostoles és un municipi de la Garrotxa de creació força moderna. Fins el segle XIX no va tenir identitat pròpia i era part integrant del municipi de Sant Feliu de Pallerols. L’any 1872 es van segregar. Forma part de la vall d’Hostoles i el poble queda situat a la dreta del riu Brugent que neix a la serra del Corb i rep les aigües de la riera de Cogolls. Part de la zona volcànica de la Garrotxa està en aquest poble. Al nord del terme hi ha el volcà Treiter. Antigament el lloc basà la seva economia en la explotació forestal, l’agricultura i els molins que aprofitaven les aigües del riu Brugent i la riera de Cogolls. La indústria, però, s’ha acabat imposant en els darrers temps.
Cogolls
Es troba al nord de les Planes d’Hostoles, a la falda de la serra de les Medes. La parròquia de Sant Cristòfol de Cogolls , la més antiga de la vall d’Hostoles, ja ve esmentada en el segle X. Els masos disseminats de la zona són abundants i gairebé tots dels segles XI, XII i XIII. El sector conegut pels “Estanyols” el componen tres masies, dues de les quals estan datades el 1285 i el 1286. Cogolls és un lloc privilegiat pel que fa a l’aigua. La força hidràulica fa ser aprofitada des del segle XIII. Existeixen quatre molins en el sector: el Molinot, el Molí, Sant Pelegrí i el molí dels Murris. Sortint de la zona de l’Estanyol es pot accedir a l’ermita de Sant Salvador i a les ruïnes del castell de Puig-alder.
Les Encies
Aquest sector es troba en la part meridional de la serra de les Medes. El lloc ja va ser habitat en temps prehistòrics com ho demostren les troballes al Clot de l’Infern i datades el segle VII a. de C. Així també es van trobar en la zona evidencies de la cultura romana. En un document de l’any 1155, apareix citada la parròquia de Santa Maria de les Encies. Costa, també, que Miró III, senyor d’Hostoles, en la cessió de 17 masos a l’abat d’Amer l’any 1207, hi figuren tres de les Encies: el Clusells, el mas de les Llunes i la borda d’alou. La carretera que et porta a les Encies és la mateixa que et porta a Sant Aniol de Finestres.
Història
Tot i que les agrupacions urbanes a la Vall d’Hostoles sembla que van coincidir amb l’establiment de les “sagreres”, el territori de Les Planes ja fou habitat en èpoques antigues; en el jaciment del Clot de l’Infern, a les Encies, s’hi trobaren restes de 7000 anys a. de C. i a la cova dels Avellaners, a Cogolles, restes de 4000 anys a. de C.
Fins a set parròquies va tenir la vall d’Hostoles, quatre de les quals al terme de Les Planes. Sant Cristòfol de Cogolls, esmentada el 986, Sant Cristòfol de les Planes, citada el 1155, Santa Maria de les Encies, citada en el mateix document anterior i Sant Pere Sacosta, citada el 1207 tot i que datada de molt abans.
El poble de les Planes, a l’època medieval, depenia dels monjos benedictins d’Amer.
La vall era governada per la família d’Hostoles, alts funcionaris dels comtes de Barcelona. L’any 1222 Arnal d’Hostoles figura com a senyor d’aquestes terres. Els Arnal figuren com a senyors fins el 1419. L’any 1427, un terratrèmol va destrossar el poble. Es van enderrocar, entre altres, les viles d’Amer, Sant Feliu de Pallerols, Sant Esteve d’en Bas, el lloc de les Planes, el castell d’Hostoles i Sant Martí de Llémena…
El 1462 esclata la revolta remença que durà fins l’any 1472. L’any 1474 Francesc de Verntallat , persona clau en la revolta, va ser nomenat vescomte d’Hostoles.
Coincidint amb la revolta remença hi hagué la guerra civil catalana entre Joan II i la Generalitat. Les gents de la vall es van decantar pel rei i el novembre de 1471 aquest els va concedir una sèrie de privilegis com ara, i d’entre altres, l’elecció d’un batlle posseïdor de la jurisdicció civil i criminal.
L’any 1486, el castell d’Hostoles, fins llavors en mans dels remences, passa a mans del monarca.
El 1535, a petició dels jurats de la vall d’Hostoles, l’emperador Carles I confirmava els privilegis de la vall, a més, recomanava al príncep d’Astúries i de Girona (Felip II) que els respectés.
En el segle XVII la Vall d’Hostoles era una batllia reial. Durant aquest segle, les Planes va augmentar la seva població ja que va acollir nombrosos francesos que vingueren a treballar als boscos del terme. La xifra arribà al màxim de 1830 habitants, reduïda després a causa de les epidèmies del 1854 i 1855.
El segle XIX arriben les guerres carlines. La vall d’Hostoles es decantà, majoritàriament, del bàndol de Don Carles. En la segona guerra, Ramon Cabrera va mantenir una batalla a les Planes amb els liberals, de la qual en va sortir victoriós.
A finals del segle XIX el tren ja arribava a les Planes. Les pedreres de basalt atreien molts treballadors. Però el 1909, la Setmana Tràgica va afectar a les Planes i molts picapedrers es revoltaren.
El 1936 esclata la guerra civil. Els extremistes van matar el frare caputxí Vicenç de Besalú i van cremar i destruir l’interior de l’església parroquial. Les empreses van ser col·lectivitzades. Es van confiscar els edificis més importants que van servir per refugiats de tota la península.
Degut a la situació estratègica de les Planes, es va convertir en un lloc idoni per emmagatzemar material bèl·lic i fins i tot les Brigades Internacionals van convertir la població en camp d’entrenament i centre d’operacions. Quan aquests van deixar la població, els soldats de Líster van dinamitar l’església parroquial i el castell i els ponts del tren d’Olot van ser destruïts.
L’any 1970, les Planes va registrar un augment notable de la població gràcies a l’arribada d’immigrants del sud que venien a treballar al pantà de Susqueda i a immigrants portuguesos que provenien de les mines d’Osor. Va arribar a tenir 2004 habitants.
Festes
- 25 de juliol: Festa major de les Planes d'Hostoles
- Diumenga anterior o posterior al 8 de setembre: Festa major del les Encies
- 27 de setembre: Festa de la Santa Espina
- 2n diumenge d'octubre: Festa major de Cogolls