La Pruenca

Masia referenciada el 1285 tot i que és més antiga. Un dels capbreus de l’arxiu familiar expressa: "...concedo libi Petro de Prouencha, homine meo propcio et uxeri tue... Totum vestrum mansum de Proencha...".

El 1348-1349 hi hagué una epidèmia de pesta negra. Aquesta va obligar a abandonar molts masos de la contrada. Un d’aquests va ser el mas Aulina de Cogolls. El senyor, per evitar el seu abandonament, va establir en enfiteusi la concessió a Berenguer de Pruenca de Cogolls tota la masoveria amb totes els seus drets i pertinences. Aquest document ve firmat per Guillem Galceran de Rocabertí, senyor d’Hostoles, el qual cobra 100 sous per la seva firma.

El 1412 trobem que Francesc Pruenca institueix hereu de tots els seu béns, entre el que figura el mas Pruenca, al seu fill Mateu, pel seu casament amb Francesca.

Del 1489 tenim una carta de donació i dot feta per Rafel Pruenca i Joana Agolbert. En ella Joana aporta en dot 20 lliures i el seu marit, per la mateixa quantitat, obliga el mas Pruenca. Quan un dels dos mori, i si no hi ha descendència, s’estableix que: “l’esposa podrà, abans, fer testament a la seva lliure voluntat, de 8 lliures i la resta, fins a 20, seran tornades a la seva germana Margarida o a l’hereu del mas Agolbert. Si és l’espòs qui mor primer, ella quedarà senyora del mas Pruenca, sempre i quan en el termini de 13 mesos no li fossin retornades les 20 lliures”.

El gener de 1519 hi ha Esteve Pruenca. Aquest atorga testament a favor del seu fill Llorenç. Una part dels béns en metàl·lic es destina a sufragis i obres pies i la resta a repartir de la següent manera: 40 sous a la seva mare Margarida; 5 lliures a Sàlvia, l’esposa; 5 sous per cadascun dels fills: Francesca, Esteve, Rafel i Joana. Altres 5 sous als seus germans: Sebastià, Bernat, Bartomeu, Margarida, Magdalena, Francesc i Miquel. El 1524, Llorenç, l’hereu, cedeix els drets del mas Pruenca a la serva germana Francesca. El 1544 trobem un document on Esteve Pruenca deposa la seva herència a canvi de 40 lliures barceloneses.

A principis del segle XX, Narcís Pruenca i Vila es casa amb Mercè Bayona i Codina, del mas Carbonell dels Hostalets d’en Bas. Mercè Bayona va ser una coneguda poetessa.

L’edifici actual té unes proporcions regulars. Va ser construït en dues etapes diferents. La meitat est es deu a Salvi Pruenca (1736). En una finestra de la façana principal figura la inscripció “Salvi Pruenca 1770”. L’escala de pedra i el sector nord són de 1806 i 1808. Aquesta peça s’utilitzà fins a començaments del segle XX per cabanyes i cort de porcs. El primer pis feia d’habitatge i l’última planta de graner.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.