Sant Cristòfol de Cogolls

L’any 1090 trobem documents que citen “<em>Sancti Xpofori de Cugulls</em>” en una donació al monestir de Santa Maria d’Amer d’una herència que hi havia en aquesta parròquia. Els vincles amb Amer són constants en la història del temple. En el cenobi amerenc trobem documents de donacions, confirmacions i establiments que van des del segle XI fins el XIII amb els noms de “Cuculli”, “Cocoll”, “Cocolis” i “Cogollis”.

El temple, d’origen romànic, ha sofert diverses modificacions i afegits al llarg de la història. Es va ampliar amb la construcció d’una nau amb capelles laterals i sagristia, a les bandes nord i sud. La porta d’entrada es troba a ponent i és sota un porxo. Té la llinda datada de l’any 1753, sobre la qual hi ha una fornícula. L’interior és enguixat i pintat amb elements decoratius. Hi ha un retaule d’estil barroc que cobreix la forma semicircular de l’absis. Per fora, aquest té pilars de suport i va ser sobrealçat al segle XVIII i es troba actualment arrebossat. Això fa que només siguin visibles alguns carreus de la seva base i part inferior. El campanar, de torre, es troba a la part nord-est i té una pedra cantonera amb la data 1763.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.