Facebook
ajuntamentbeuda
Instagram ajuntament_beuda
Telèfon
972 590 534
Altura
388 m.
Superfície
35.90 km2 (4.9% Comarcal)
Densitat
5.6 h/km2
Situació (GPS)
42.237065 N - 2.709736 E

Introducció

El poble està situat en els vessants meridionals de la muntanya de la Mare de Déu del Mont. Comprèn els agregats de Lligordà, Palera i Segueró. Queda limitat pel nord per Albanyà i la muntanya del Mont; a l’est per Cabanelles i Maià de Montcal; al sud per Besalú i Sant Ferriol; a l’oest per Sales de Llierca. Aquest municipi forma part de l’Alta Garrotxa i es troba a la part NE de la comarca i s’estén des del vessant meridional del massís del Mont fins la riba del Fluvià. En l’antiguitat era una zona lacustre. A l’Edat Mitjana existia l’estany de Capellada. La seva riquesa fonamental era la producció d’oli. També era important l’explotació forestal.

Beuda és coneguda sobretot per les seves pedreres d’alabastre. El monestir de Poblet deu a aquestes pedreres la construcció de les seves tombes reials. El retaule de l’església de Castelló d’Empúries (1483-1485) també es va fer utilitzant aquest material. Actualment aquesta pedrera ja no funciona. Altres, però, s’estan explotant en l’actualitat, canviant l’extracció d’alabastre pel guix i derivats.

Història

La història de Beuda ve determinada pel seu castell i les esglésies que ja s’esmenten a l’Edat Mitjana. Tot i això, unes descobertes de monedes romanes i emporitanes al terme de Segueró confirmarien la seva existència molt abans.

Beuda

L’any 1002 el bisbe Ot de Girona va reclamà al comte de Besalú Bernat “Tallaferro” la possessió de les esglésies de Sant Fèlix de Beuda i Sant Pere de Montagut. Més tard l’església de Beuda va ser retornada al bisbe de Girona per la comtessa Ermessenda. Al 1070, el castell pertanyia a Arnau de Llers, senyor de Rocabruna. Aquest va passar a mans, més tard, de la seva filla Ermessendis, casada amb Bernat Udalard, vescomte de Besalú i senyor de Montrós. Amb aquest matrimoni el castell queda segregat a la casa de Llers i incorporat a la casa vescomtal de Besalú. En el segle XII, el castell de Beuda passa a ser possessió del vescomtat de Bas, per raó del testament atorgat per Ermessendis al seu nét Udalard II, que fou el primer membre a rebre el nom de vescomte de Bas. Al 1262, el castell passa a ser part de la casa comtal d’Empúries i de Hug V. Això durà fins el segle XIV. L’any 1358 s’anomena el terme de Beuda com a possessió de Dalmau Ramon de Xanmar. L’any 1469, el rei Joan II va ordenar l’enderrocament del castell atès les seves pèssimes condicions de defensa. Més tard es va construir un altre castell més a prop del poble.

Els segles XIV i XV van ser molt dolents per la població a causa de la pesta, els terratrèmols, les males collites… i per això el nombre d’habitants es va reduir considerablement. Els conflictes remences van agreujar aquesta situació. Tot i això, degut a la importància dels seus boscos i l’excel·lent producció de les vinyes i l’olivera, el poble de Beuda es va anar refent. Fins l’any 1716 va pertànyer a la sots-vegueria de Besalú, data en la qual passà a formar part del corregiment de Girona. Els començaments del segle XIX, amb la guerra del francès, la fil·loxera, la crema d’oliveres… van comportar nous entrebancs a la població. A partir d’aquí, l’explotació agrícola es va anant substituint per la plantació de pinedes. Això, sumat a les pedreres, proporcionà al poble una economia excel·lent. Actualment l’explotació agrícola s’ha reduït a la mínima expressió i moltes masies s’han reconvertit en residències-cases de pagès.

Lligordà

Es troba situat entre Besalú i Beuda. La contrada s’enfila als peus del Mont i ja està documentat els segles X i XI. Es comenta que fou l’antiga fortalesa dels Ligurs (Ligurdunum) però no hi cap constància de la seva autenticitat. En aquestes dates venen citats els cultius d’oliveres i de vinyes. El 1079, els documents confirmen que l’església fou donada pel vescomte Udalard al monestir de Sant Joan les Fonts. A poca distància de l’església de Sant Pere s’hi trobava la de Sant Nicolau, avui en ruïnes.

Palera

Es troba molt a prop de Lligordà, en la seva banda esquerra. Aquí es troba l’església parroquial de Santa Maria de Palera. Unit a l’església hi trobem un mas que fou la residència de la família que va prendre el nom de Palera. Els terratrèmols que van assolar la comarca el segle XV també es van notar en aquesta contrada. La importància de Palera ve donada pel Sant Sepulcre que ni trobem.

Segueró

Aquest veïnat es troba a la vessant meridional de la muntanya del Mont i és la unió de terme de Beuda amb el terme d’Albanyà. Hi trobem l’església parroquial de Santa Maria. És en aquest lloc o hi hagué la primitiva pedrera d’alabastre. El 1016, Bernat Tallaferro féu donació al monestir de Santa Maria de Besalú d’un mas situat “in sancta Maria de Segarone”. A començaments del segle XIV ja existia un llinatge amb el cognom Segueró. El 1316 s’esmenta Pere de Segueró i el 1362, Vidal de Segueró. A partir de 1703, el llinatge Noguer va substituir els anteriors.

Festes

  • Tercer diumenge de gener: Festa petita de Beuda en honor de Sant Sebastià. Aquesta festa es celebra des de que una gran pesta afectà les bèsties causant una enorme mortaldat, els pagesos s’aclamaren al sant i la pesta cessà.
  • Segon diumenge de maig (biennal): Trobada de Beudanencs
  • 29 de juny (Sant Pere): Festa de Sant Pere de Lligordà. Actualment només celebren berbena
  • Primer diumenge d’agost (Sant Fèlix): Festa major de Beuda
  • 15 d’agost: Festa de Santa Maria de Segueró