Descripció
És la casa pairal d’una de les famílies catalanes més importants dels segles XVIII-XIX.
Hi ha referències de l’existència del cognom el 1100, però l’inici de la pairalia és el 1203 amb Jaume Noguer. La família Noguer va residir al castell fins el segle XVI. Després es va traslladar a aquesta casa construïda amb estil renaixentista.
Durant 23 generacions, els Noguer es van anar emparentant amb riques pubilles de la Garrotxa i l’Empordà. Això va permetre ampliar enormement el seu patrimoni. La família Noguer va desaparèixer el 1847, moment en el que, per casori, va esdevenir la família Olives de Lledó i el 1878, Vayerda d’Olot.
Durant la Guerra Civil, la casa fou ocupada per 300 nens refugiats i també per soldats. En algun moment també s’hi hostetjà el capitost Líster. Aquest, en marxar, va incendiar la casa. La part més malmesa va ser la més antiga, la de la torre, on es va ensorrar el sostre.
En el seu moment d’esplendor la casa va tenir fins a 300 masoveries; des de Ceret a Vilademuls.
Hi ha una dita relacionada amb la família Noguer: “Si voleu saber qui són els més rics d’aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu i l’Espona de Saderra”.
El cos principal és de planta rectangular i teulat a quatre aigües amb baixos, pis amb àmplia terrassa i quatre balcons que hi donen accés i segon pis i golfes amb les finestres ovalades. En la façana principal hi ha un rellotge de sol.
Els interiors de la casa corresponen a una gran casa senyorial del segle XVIII i XIX, amb grans estances, sales de convit, alcoves i decoracions fetes per Joan Carles Panyó, primer director de l’escola de Belles Arts d’Olot.
A les bandes nord i sud hi trobem un cos amb teulat a dues aigües que disposa de baixos, pis i golfes. Pel costat de tramuntana hi ha varies espieres i una garita de guàrdia.
Dins el conjunt hi trobem una capella del segle XVIII-XIX situada en l’angle de les façanes de migdia i ponent.
Els jardins del Noguer conserven una font anomenada de Mossèn Cinto en honor a l’escriptor. Va ser realitzada amb pedra poc tallada i arrebossada. En una inscripció s’hi pot veure l’any de la seva construcció, el 1739.