Santa Llúcia de Beuda

D’aquesta església hi ha molt poques notícies. Francesc Monsalvatje, en el seu “Nomenclátor Histórico” publicat el 1910 a Olot, indica que es trobava ja enrunat tot i que el 1825 l’havia fet restaurar la família Noguer de Segueró.

L’església és d’una sola nau amb volta de canó i recorre els seus murs interiors una cornisa. L’absis és semicircular presenta cornisa i una finestra.

La porta d’entrada, a l’oest, és rectangular i damunt seu hi ha una finestra i, descentrada, una espadanya.

A l’interior hi ha dues finestres tapiades per causa de la masoveria unida als murs.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.