Sant Pere de Lligordà
Descripció
La construcció actual data del segle XII. Tot i això la trobem documentada el 1079, quan el vescomte de Bas i la seva esposa Ermensendis la donaren al monestir de Sant Joan les Fonts. No hi ha cap document que ens indiqui quan va ser consagrada.
El nom del lloc, unit al del temple, ve documentat com a “Logordani” el 1079, “Logorzano” el 1106, “Logordano” el 1175, “Lugurciano” el 1178, “Ligurdano” el 1231 i “Ligordano” el 1362.
Dins l’església hi havia un retaule del segle XVI fet per Pere Matas. L’any 1933 va desaparèixer sense deixar cap rastre.
L’església és d’una nau, amb volta lleugerament apuntada i té a l’interior una cornisa que recorre els murs. A llevant hi ha l’àbsida semicircular amb una finestra al centre i una altre al l’extrem sud.
La porta d’entrada conserva el forrellat original romànic, el qual mostra un cap de dragó.
A ponent hi ha una finestra i el campanar d’espadanya, de doble obertura, convertit en torre al segle XVIII, amb teulat a dos aigües.
Bibliografia
- Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.