Sant Sepulcre de Palera

L’any 1085 va ser consagrada per Berenguer Wifred, bisbe de Girona, amb l’assistència de l’arquebisbe Dalmau de Narbona i dels prelats de Barcelona, Carcassona i Magalona. Aquest temple gaudia d’uns privilegis comparables al Sant Sepulcre de Jerusalem ja que qualsevol persona o objecte no podia ser apressat en un radi de trenta passes.

Després d’uns vint anys de la seva consagració, es va convertir en un monestir. Fins que el 1549 va passar a dependre dels monestirs de Banyoles, Arles, Ripoll i Sant Cugat del Vallès i el del 1788 al 1832 del monestir de Besalú. Els fets de 1936 van destruir bona part del recinte.  Més tard, i gràcies al bisbe de Girona, es van dur a terme importants obres de restauració. Es va confiar la seva cura a l’Ordre del Sant Sepulcre i Confraria del Sant Sepulcre de Girona. L’any 1964 es va declarar monument nacional.

El 25 d’abril de 2011 es va dur a terme una trobada al santuari. En aquesta trobada va destacar la creació d’una càpsula del temps on diverses entitats dels voltants van deixar escrits sobre el monestir. Tot plegat va ser enterrat sota una placa commemorativa.

En aquesta zona s’hi ha fet estudis arqueològics per determinar si la zona havia estat emmurallat durant els segles XII-XIII. Tot i que s’han trobat restes de muralles, no es pot confirmar que la muralla tanques el recinte pels quatre costats.

El temple és una construcció romànica del segle XI de tres naus. Disposa d’una capçalera tripartida, els tres absis presenten una finestra en el centre i cornisa sota el teulat de pissarra actual.

L’interior conté dos pilars que separen les naus i recolzen tres arcades per banda. La nau central és més alta que les laterals, amb voltes de quart de cercle.

A l’exterior, i per la banda nord, hi ha una porta cega de mig punt i cornisa. A ponent hi trobem la porta principal, dues finestres als extrems que permeten l’entrada de llum a les naus laterals i un ull de bou sota el campanar d’espadanya de doble obertura. Aquest campanar es troba descentrat cap al nord.

Nota: m’entres escric això (maig de 2010) s’estan duent a terme unes obres de reconstrucció per reconstruir la part del monestir. En aquesta part s’hi faran espais on hi haurà serveis de restauració i una botiga. També hi haurà una sala d’actes i dues dependències petites per exposicions temporals.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.