Aquest és l’últim poble de la Garrotxa que es troba en direcció l’Empordà. L’any 1978 es va celebrar els seus mil anys d’història. El seu terme limita; al nord i oest per Cabanelles, a l’est per Crespià, a sud per Sant Ferriol i Serinyà. El riu Fluvià transcorre pel sud del seu terme i també és solcat per les rieres de Maià i de Segueró. En general el poble està molt disseminat exceptuant l’església parroquial, l’ajuntament i algunes cases que es troben al nucli urbà. Es troba a les faldes del santuari de la Mare de Déu del Mont (aquest santuari pertany a la parròquia de Sous i administrativament a Albanyà a l’Alt Empordà). El poble està, com s’ha dit, molt repartit. Es pot distingir els següents veïnats: el Quer (on hi ha l’església), les Ferreries, Dosquers, Bruguers, Jonqueres, Llorenç i Pocafarina. La tasca principal al municipi és l’agricultura, la industria és escassa.

Dosquers

Aquest poble es troba a la dreta en direcció a Besalú. L’any 1933 es va adscriure a la comarca de l’Alt Empordà, tot i que va durar poc. L’any 1937, la Generalitat de Catalunya el tornà a la comarca de la Garrotxa. Finalment, a l’any 1969, es va acabar unint amb Maià de Montcal. Actualment hi viuen sols 6 persones (Font: Viquipèdia). Té una extensió de 4.45 km2 i no té zona urbana.