Sant Vicenç de Maià

La primera cita documental del temple és del 978. S’esmenta “Sancti Vicencii in villa Maliano” en la donació feta pel comte Miró al monestir de Sant Pere de Besalú. El topònim del lloc va canviant; “Maliano” (1011), “Malano” (1017) i “Malano” (1027). No és fins el 1175 que no trobem una nova referència a l’església amb el nom “Sancti Vicencio de Maiano”, en el testament de Hug, vescomte de Bas, el qual llegà deu sous a l’esmentada parròquia. El 1362 trobem “Sancti Vincencii de Mayano”.

L’edifici que trobem avui és una construcció del segle XII. L’àbsida és semicircular i es troba a llevant. Té finestra central, fris senzill recolzat sobre mènsules (algunes decorades amb testes i símbols representatius) i cornisa. Al nord, sota el teulat, hi trobem, també, una cornisa. A migjorn hi ha cronisa, dues finestres i edificis annexionats al mur. A ponent hi ha la porta d’entrada formada per simples arcs en gradació, llinda i timpà llis. Damunt la porta hi ha un ull de bou i el campanar, quadrat, amb teulat i obertures a quatre vents. A la porta d’entrada hi ha, encara, el forrellat primitiu.

El 1978, aprofitant el seu mil·lenari, es va restaurar. També es va consagrar el seu altar major per part del bisbe de Girona Jaume Camprodon.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.