Santa Maria de Jonqueres

L’església també és coneguda com a Santa Magdalena de Maià. El topònim, lligat a l’església, ve citat com a “Jocharis” (1229), “Junqueras” (1377) i “Jonqueriis (1691). El 1245 la trobem com a “Sanctae Mariae de Junqueriis”, en el testament fet pel prelat gironí Guillem de Cabanelles.

L’església mostra característiques de les construccions del segle XII. És d’una nau amb volta apuntalada. A llevant hi ha l’àbsida semicircular amb cornisa i finestra. A migjorn hi ha dues finestres i cornisa. Al nord, cornisa i la porta d’entrada, actualment cega. Aquesta porta comunicava amb les dependències del priorat que va dependre, antigament, del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallbona (diòcesi d’Elna). La façana principal és a ponent, on hi veiem un porta senzilla i un finestral format per tres arcs en gradació i columnes amb capitells esculpits que fan de suport a dues impostes florejades. El campanar es troba en aquesta mateixa façana i havia estat d’espadanya i doble obertura.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.