Introducció
El terme de Bassegoda es troba a 840 metres d’altitud. Està centrat a l’antiga església parroquial de Sant Miquel de Bassegoda. El 1969 va deixar la Garrotxa per integrar-se al poble veí d’Albanyà, a l’Alt Empordà. Els seus límits serien: al nord, partint del Comanegra, seguiria la frontera amb França fins arribar al riu Muga. A partir d’aquí seguiria el riu Muga cap al sud, agafant el veïnat de Pincaró i Corsavell. En arribar a l’alçada d’Albanyà, deixaria el riu per baixar al sud, agafant el veïnat de Lliurona. Després es desplaçaria a l’est per abraçar la Mare de Déu del Mont i tornaria a pujar al nord, passant per la Tossa d’Espinau i després en direcció nord-oest cap al puig de Bassegoda. A partir d’aquí giraria a l’oest, agafant Sant Vicenç de Principi i Ribelles, fins arribar una altre vegada al Comanegra.
La zona de Bassegoda es troba a l'oest del terme municipal d'Albanyà.
Història
Des de la prehistòria la zona va ser habitada per caçadors-recol·lectors primer i agricultors-ramaders més tard. Tots van aprofitar la multitud de cove i balmes que el terreny calcari havia format. Molts d’aquests jaciments són resultat del pas de ramaders que duien el bestiar de l’alt Pirineu fins les valls de l’Empordà.
De l’època ibèrica només tenim constància d’algunes troballes aïllades.
Durant el període romà hi va haver explotació dels recursos miners però sense evidències de cap assentament permanent.
El 872 és quan apareix la primera cita documental. L’any 1225, el rei Jaume I compra a Bernat de Llers, el castell i el vilar de la Menera de Bassegoda, juntament les seves mines d’argent, coure, ferro, estany i plom. Del castell no en queda rastre.
No és fins la baixa edat mitjana que es van començar a construir masies aïllades i nuclis habitats per gent que explotava els recursos muntanyencs. En aquests nuclis es van començar a construir esglésies.
Males collites, epidèmies i enfrontaments entre els pagesos, va portar a les guerres remences Això va motivar una davallada important en la població de la zona.
Cap el segle XVIII hi va haver una millora econòmica que fer augmentar els habitants de la contrada.
Els següents anys, una sèrie de guerres i saquejos va provocar que la gent deixes la muntanya i anés a viure a les valls.
L’any 1969 el poble de Bassegoda va desaparèixer a l’unificar-se amb el poble d’Albanyà.
Tot i que la capitalitat del lloc era a Bassegoda, la majoria de la població es trobava al poble de Lliurona, a una hora i mitja a peu. Aquest poble ja es troba esmentat l’any 1019 com “Llorona”; i el 1362, com a “Lerona”. A mitjans del segle XX, Lliurona tenia un centenar d’habitants.
El municipi també englobava altres parròquies; Sant Bartomeu de Pincaró, Sant Martí de Cursavell o Corsavell, Sant Julià de Ribelles i Sant Corneli de la Muga.