Sant Andreu de Lliurona

El lloc de Lliurona també és conegut per Llorona. L’any 1019 trobem per primer cop l’església amb el nom de “Sancti Andreae de Lorona” en la donació feta pel bisbe Pere Rotger en instituir-se la Canònica gironina. L’any 1031, la Canònica recupera la possessió després que durant uns anys fos del vescomte Miró. El topònim canvia amb el temps: “Lorona” (1171), “Lerona” (1362) i “Llorona” (1691).

L’església, del segle XI, és d’una nau amb el teulat sobrealçat. A llevant hi havia una absis semicircular que va ser destruïda per aixecar-hi la sagristia en el segle XVI. A migjorn hi ha tres finestres i cornisa. A ponent hi ha la porta d’entrada, amb arcs en gradació. Al sud hi ha el campanar de torre quadrada, sobrealçada, amb quatre obertures.

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.