Sant Joan de Bossols

Descripció

L’any 1413, Pere Garriat, vicari general del bisbat, va publicar indulgències per comprar ornaments per a la capella de “Santa Maria, recentment construïda en el cim de la muntanya anomenada llavors Puig de Bauçolls”. Garriat afegeix: “Per la serva situació, dalt d’un cingle, la gent va anomenar-la també Mare de Déu dels Corbs”. Aquesta última denominació també és utilitzada per Cèsar August Torras. Tothom està d’acord en que els pagesos hi van col·locar una imatge de Sant Joan Baptista i van canviar el nom del santuari: “Imatge de Sant Joan Baptista, apropiada per als llocs solitaris, i, degut a la preponderància que la nova devoció assolí, ha acabat per prendre el nom de Sant Joan dels Buçols, que quasi tothom pronuncia Mussols”.

El santuari va estar habitat fins al 1910 o 1915. S’indica que “entre 1910 o 1915, havent-hi caigut alguns llamps, foren llançats al foc els pocs mobles de la capella i estada de l’ermità”.

Edifici actualment en ruïnes. És d’una sola nau, amb campanar d’espadanya i absis. Annexa s’hi troba un edifici que va ser casa dels ermitans.

El topònim del lloc ha estat escrit d’infinitat de maneres diferents: Baussols (Grabolosa), Busols (Pla i Cargol), Buçols (Constans), Bussols i Mussols (Mapa antic Alpina), Bussols (Buron), Bauçols (Aloy), Mussols (Aedos i ICC), Bossols (Mapa nou Alpina i Enciclopèdia Catalana).

Si fem cas dels temps actuals tenim: Bossols (Enciclopèdia Catalana i Alpina), Mussols (ICC) i Baussols (pàgina web d’Albanyà).

Bibliografia

Pi i Tramunt, Daniel (1981). Santuaris muntanyencs de la Garrotxa. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.