Facebook
ajmieres
Instagram ajuntamentmieres
Telèfon
972 680 184
Altura
286 m.
Superfície
26.30 km2 (3.6% Comarcal)
Densitat
12.4 h/km2
Situació (GPS)
42.124412 N - 2.640112 E

Introducció

La vall de Mieres està situada a l’extrem oriental de la comarca de la Garrotxa. Hom podria pensar que hauria de ser part del Pla de l’Estany per la seva proximitat a Banyoles.

El seu terme està rodejat pels següents municipis: a l’est Sant Miquel de Campmajor i la serra de Rocacorba, al sud-oest l’envolta la serra de Finestres, al sud Sant Martí de Llémena, a l’oest Santa Pau, al sud-est Sant Aniol de Finestres i al nord Sant Ferriol. La vall de Mieres està regada pel riu Ser que neix als voltants del volcà de Fontpobra i desemboca al riu Fluvià al terme de Serinyà. També hi trobem la riera de Mieres o de Merdança que desemboca al Tor que a la vegada desemboca al Fluvià.

Dins el municipi hi trobem els següents veïnats: el Freixe, Ruïtlles, el barri de Sant Pere, on es troba l’església parroquial, can Caló i la Sallera.

Arribat a aquest punt, és important que mireu aquest plànol. Recomano que aneu a veure el barri de la Sallera. Allà hi trobareu la Romeria. Heu de deixar el cotxe en un aparcament que hi ha al mateix punt des del que es va tirar la segona fotografia.

Les serralades que l’envolten féu definir-lo a Josep Pla com “la primera olla de la Garrotxa”.

La població ha sofert una davallada igual com tots els pobles rurals. El màxim el trobem el segle XIX amb 1516 habitants, fins avui que només compte amb 344 habitants.

L’agricultura i la ramaderia – sobretot la cria de bestiar – és el sector predominant de la població activa.

Història

El nom de la població ve citat per primera vegada l’any 834: “Miliarias”, com a possessió de l’església de Girona. Es diu que el sufix “arias” prové de la veu llatina del mill i es deuria als terrenys sembrats de mill que existien a la zona. També hi havien altres conreus; blat, sègol, cànem, lli, llegums, oli, vi i civada.

L’any 1151 ja trobem documents amb el nom de Mieres.

L’any 1348 va ser un any desastrós ja que la pesta negra o bubònica buidà pràcticament el poble. Els supervivents es varen veure obligats a marxar per no poder pagar els deutes que la pesta els va provocar. L’abat Samsó va intervenir davant els creditors per tal d’evitar l’èxode total.

El segle XV es va caracteritzar per la guerra dels remences. Primer capitanejada per Francesc Verntallat del Mallol i després per Pere Joan Sala. Va ser aquest últim que amb les seves accions va provocar la ira de les autoritats del moment. Aquestes van aconseguir apressar-lo i l’executaren a Barcelona. Finalment, l’abril de 1486 el rei Ferran el Catòlic va signar una sentència arbitral redimint els pagesos dels “mals usatges” i acabant amb la revolta.

El segle XVI va ser tranquil. La gent es va poder dedicar als seus afers sense cap inquietud bèl·lica.

El 1654 els francesos es van apoderar de la Vall d’en Bas amb el consegüent trasbals per tota la comarca. La guerra contra França ja era a la comarca. Després va venir la guerra de la successió. Dues cases reials en pugna, la de Borbó i la d’Àustria. De fet, la comarca es decantava, com la seva capital, per l’arxiduc Carles d’Àustria, en defensa dels valors tradicionals que es consideraven perduts si ocupava el tron d’Espanya Felip d’Anjou.

El 1812, el canonge Rovira, convertit en brigadier de l’exèrcit espanyol, va situar el regiment de Sant Ferran a la línia d’Amer a Mieres per oposar-se a les tropes franceses. Hi va haver una topada entre Mieres i el Sellent i els francesos van tenir un gran nombre de baixes.

Després d’això vingueren les guerres carlines. El 1868 Isabel II va ser destronada i va esclatar la guerra civil dirigida pel duc de Madrid Carles VII. En aquesta guerra hi van participar activament els mierencs, entre els quals va destacar el patrici Miquel Verdaguer i Vila. A Mieres va establir el seu quarter general el brigadier Francesc Savalls.

El poble de Mieres, tradicionalista de mena, va abraçar la causa carlina. A la plaça major s’instal·là el quarter general de la intendència carlina. Un dels episodis de més rellevància que van ocórrer és l’anomenat “foc de Mieres”.

El general Savalls es trobava a la població gaudint d’uns dies de descans junt amb el coronel Ponç Frigola. El general de les forces governamentals, Cabrinety, s’assabentà i va sortir d’Olot amb gran part de la seva tropa per enfrontar-se als carlins. El general Savalls ho va saber i va organitzar les seves tropes per anar al seu encontre. El general Cabrinety, però, va preparar una emboscada i va aconseguir capturar el coronel Frigola. Amb el seu cadàver, el general Cabrinety, es va dirigir a Mieres i es va apoderar del poble. Els carlistes es varen veure obligats a replegar-se a la serra de Finestres junt el general Savalls. La derrota fou sonada i el nombre de baixes carlines incomptable.

A principis del segle XX, i gràcies a la normalitat de l’època, es va desenvolupar la indústria. S’hi instal·la una fàbrica de teixits de fil, una altre de gènere de punt, dos forns de teules i rajoles, tres molins fariners… També hi ha dos hospitals, metge… La cultura disposava de dos escoles públiques i un col·legi privat femení.

Al cap de poc temps, però, comencen a decaure aquestes activitats i l’emigració a les poblacions més industrialitzades s’imposa.

Festes

  • 4rt diumenge d'agost: Festa major