El Reixach

Masia que ja trobem documentada amb el nom “Reixaco” en una de les donacions del comte Miró a l’abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles. El primer document on trobem el cognom Reixach és del 1243. És un pergamí on consta que Bernat Reixach, pagès de la parròquia de Sant Pere de Mieres, compra una peça de terra a Guillem Miró. El document és signat per Bernat Tria, notari de Banyoles. El 1295 era propietat de Ermesinda Reixach. L’any 1320, de Guilemma Reixach i el 1538, Margarida Reixach. Les tres dones van pactar la continuïtat del cognom. Va ser a finals de l’última guerra carlina quan Manela Reixach i Badia es va casar amb Esteve Plana i Bernades que es va imposar el cognom del marit. Tot i això, el mas es va continuar anomenant Reixach. Amb la mort d’aquests, la finca va restar abandonada durant un temps.

El casal no es va veure afectat per les guerres carlines ja que el propietari, Pere Reixach Griera, era amic del general Savalls.

Durant la guerra civil del 1936, el casal es feu servir de refugi. I acabada la guerra va ser saquejada. El 1940 se’n va fer càrrec Pere Plana i Reixach. Aquest va rehabilitar la casa.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.