Introducció
El municipi d'Argelaguer pertany a la vall del Fluvià. Es troba emmarcat entre la riera de Llierca que desemboca al Fluvià en el seu límit occidental, i la riera del Borró, també afluent del Fluvià, per la seva banda oriental.
El sector sud del Fluvià, al seu pas pel municipi, es muntanyós, accidentat pels contraforts de la Serra de Sant Julià del Mont (Serra del Mor). El sector nord del riu, on hi ha els conreus i el nucli de la població, el terreny és més planer. Aquest sector és travessat per l'antiga carretera d'Olot a Girona (actualment autovia). Dins el poble hi ha el trencant per anar en direcció a Tortellà i Montagut.
El municipi limita amb Sant Ferriol al sud i est, Sales de Llierca al nord-est, Tortellà al nord i Montagut i Sant Jaume de Llierca a l'oest.
El nucli més important de població es troba situat a 183 metres sobre el nivell del mar. Les alçades màximes s'aconsegueixen als contraforts de la Serra de Sant Julià del Mont on s'arriba a uns 570 metres.
Història
El nom d’Argelaguer es creu que pot procedir del mot ”argila” o bé de la planta “argelaga”. Els dos orígens es creuen, ja que la planta normalment creix en terrenys argilosos.
L’any 982, es cita el nom “Argelagarios”. En temps anteriors no trobem cap document però la tradició situa en aquell lloc el naixement de Sant Damàs (366-384) que fou Papa. Això implicaria que l’origen d’Argelaguer el podem trobar en l’època de la dominació romana en el Baix Imperi.
L’any 1004, el bisbe de Girona, Ot, reclama l’església de Santa Maria d’Argelaguer al comte de Besalú, Bernat de Tallaferro. El bisbe rebia els delmes de les collites principals amb els quals pagava el clergat de la parròquia. També pagaven delmes els moliners dels molins, ja existents en aquella època, dels rius Borró i Fluvià. A finals del segle XII, els castlans del castell de Sales fan construir el castell de Montpalau.
A principis del segle XIII, el comte Arnau de Sales fa construir la capella de Santa Magdalena de Montpalau.
Entre els anys 1212 i 1216, la vídua d’Arnau de Sales, Alamanda, dóna en feu aquest territori i el castell (l’antic i original de la muntanya) de Montpalau a Dolça de Montpalau, muller de Pere d’Albis. Així desapareix el cognom Albis, en passar-se a anomenar senyors de Montpalau.
L’any 1228, l’església de Santa Magdalena és consagrada pel bisbe de Girona, Guillem de Cabanelles. El seu nom era “Sanctae Mariae de Montepalatio”.
L’any 1316, es troben referències de delmes que el bisbe havia traspassat a seglars. En aquesta època, la jurisdicció feudal pertanyia als Senyors de Sales.
L’any 1362, hi ha referències del pagament de delmes al seu senyor per part del mas Ornós. En aquest any apareix la inscripció “Sancta Marie d’Argelaguerio” dins el “Llibre Verd” del capítol de Girona.
A principis de segle XIV, els senyors de Montpalau edifiquen, en el pla, el castell d’Argelaguer, també dit “dels Montpalau” i abandonen el que tenen a la muntanya.
Es conserva un inventari del dia 13 de març de 1568 del castell dels Montpalau a Argelaguer on s’indica que el castell és d’estil gòtic català, havia estat emmurallat i tenia fossar, encara que ara no quedi rastre d’aquest últim.
La família Montpalau van tenir, al llarg del temps, figures que van intervenir activament en la vida política catalana: Berenguer de Montpalau, diputat de la Generalitat el 1453; Francesc de Montpalau i de Solanell, abat de Banyoles i Camprodon el 1642 i ambaixador de la Generalitat davant la reina Anna d’Àustria; Antoni de Campmany i de Montpalau, historiador del segle XVIII.
L’any 1703, Maria Samsó i Montpalau cobrava els delmes del poble. En aquesta època Argelaguer era lloc reial. El 1712, les tropes austriacistes s’emportaren diversos eclesiàstics, els quals quedaren presos a Perpinyà en unes inhumanes condicions.
L’any 1716, Argelaguer ha de pagar 236 lliures barcelonines en concepte del pagament d’un nou impost, el cadastre. Aquest impost estava pensat com un impost directe sobre les persones, els seus béns i la seva activitat productiva. La realitat va ser que l’impost va ser fixat des de l’administració i posteriorment repartit pels municipis segons la riquesa de cadascú.
Durant el segle XVIII, es coneix l’existència de pous de glaç al poble que eren utilitzats, a l’estiu, per gent de Besalú i Banyoles.
Durant les terceres guerres carlines, al 1873, els carlins van entrar al poble i van matar el regidor Sebastià Costa. A finals del segle XIX, tot i acabades les guerres carlines, a Argelaguer, i altres pobles de la comarca, es van crear cercles carlins, anomenats tradicionalistes.
Fins l’any 1928, la parròquia pertanyia al arxiprestat d’Olot. Després de la creació del arxiprestat de Besalú aquell mateix any, la parròquia va canviar Olot per Besalú.
El novembre de 1933 es celebren eleccions legislatives a Catalunya i a Argelaguer guanya ERC. En aquesta època es crea el Centre Republicà i Cultural i es construeix una nova escola.
A finals de la Guerra Civil es construeix un camp d’aviació militar al pla de Tapioles.
Festes
- 1 de maig: Aplec al santuari del Guilar
- Segon diumenge de maig: el Roser
- 8 de setembre o diumenge posterior: celebració religiosa en honor a la verge del Guilar al seu santuari
- 11 de desembre o cap de setmana més proper: Festa major en honor a Sant Damas