Santa Maria d'Argelaguer

S’han trobat documents on es parla de “Sanctae Mariae de Argelagario” de l’any 1004. Aquesta va ser reclamada pel bisbe de Girona, Ot, al comte Bernat Tallaferro per entendre que era propietat del bisbat de Girona. El 1362 consta inscrita en el “Llibre Verd” del Capítol de Girona com a “Sancta Marie de Argelaguerio”.

No queda quasi res dels seus orígens romànics. Les restes del segle XI es poden veure en l’absis, en el campanar i també en algunes dovelles dels finestrals.

L’absis es troba a llevant i és semicircular amb cornisa. Conserva a la seva base restes de les columnes que sostenien arcs llombards.  Aquest té dues finestres als seus extrems laterals. Des de l’exterior només es pot veure la del costat nord ja que l’altre queda amagada per la sagristia que fou construïda el 1517.

La portalada, a ponent, té columnes i capitells esculpits, arquivolta i dentell on hi figura la data de 1573 i està protegida per una cornisa semicircular.

Al sud hi trobem dues pedres cantoneres amb la data de 1643 que és quan es degué reformar aquesta part de l’església.

El campanar és a migdia, just a tocar l’àbsida. És de torra rectangular i hi trobem dues pedres cantoneres on hi veiem la data de 24 de març en una i 1756 en l’altre. En dates posteriors es va aixecar el campanar un pis més.

El costat nord va ser ampliat l’any 1907, segons fons dels veïns.

Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.