Introducció
Es troba entre la vall del Fluvià i els primers contraforts de l’Alta Garrotxa. Pel seu terme hi passa la riera de Juiàs. La seva història ens parla d’un poble liberal i d’arrels republicanes, a diferència de la majoria de pobles de la Garrotxa.
Els seus límits territorials són: al nord i est, Sales de Llierca. Al sud, Arguelaguer i a l’oest, Montagut.
Com la majoria de pobles de la comarca, l’agricultura era la base de la seva economia. En el segle XVIII, però, va començar a sobresortir la producció artesanal de culleres de boix.
L’art musical també ha destacat molt a Tortellà. En són testimoni La Vella de Tortellà ja existia abans del 1875, l’Orquestra de la Societat, també fundada en aquelles dates, els Petits de Tortellà, La Nova de Tortellà, la principal de Tortellà…
Història
La notícia més antiga escrita de Tortellà – etimològicament del llatí Tortillis o Tortillius – data del segle IX, sota el llinatge de Tortellà, emparentat amb els comtes de Besalú. A partir del segle XII adoptaren el nom de Senyors de Sales. L’any 957 figura com a senyor de Tortellà, Cabisó, Sadernes, Llorona, Argelaguer… Oriol de Tortellà. El 966, el comte Sunifred el va nomenar tutor del seu testament. Amb el començament de la dinastia dels senyors de Sales, el cognom de Tortellà es perd.
Foren cavallers, amb possessions arreu del comtat de Besalú. L’any 1360 Ramon de Malart, comerciant, comprà la Baronia de Sales composta de les parròquies de Tortellà, Sales, Sant Miquel de Monteia, Sadernes, Gitarriu i Sant Grau d’Entreperes. Els Bellpuig, vassalls dels senyors de Sales, acabaren tenint els títols de Senyors i Barons de Tortellà. Sota el seu llinatge es consolidà el terme i la parròquia de Santa Maria de Tortellà i va créixer la vila al Puig de Santa Maria. A uns dos quilòmetres al nord-est de l’actual nucli s’alçava el castell dels Bellpuig, que es construí ben entrat el segle XIII. Es té constància que fou habitat fins el segle XVII, quan el duc d’Alburquerque manà que es destruís. Actualment està completament enrunat i només en resta l’església, molt malmesa.
El segle XIV, va ser un segle plegat de grans desgràcies: sequeres, fam, pesta negra, plaga de llagostes. A començaments del segle XV els terratrèmols van afectar greument les comarques de la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya. Aquest seguit d’estralls van provocar una forta pèrdua de població i l’aparició dels masos rònecs. Així les terres sense braços per cultivar-les van passar a ser treballades pels pagesos de les masies veïnes. Aquesta circumstància va fer que els pagesos que van sobreviure poguessis subsistir amb menys dificultats. Però estaven sotmesos a abusives prestacions i serveis feudals. El principals era la remença, que era l’adscripció dels camperols a la terra, que no podien abandonar-la sense pagar el senyor feudal la redempció (la remença). Arran d’aquesta situació, el 1462 va esclatar la revolta dels remences i Tortellà va quedar en plena zona remença. Després d’anys de lluites es va firmar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) que abolia els mals usos i servituds feudals i els camperols van assolir l’estabilitat de les terres que conreaven.
Fins l’any 1500 al municipi gairebé només hi havia cases de pagès i al Puig de Santa Maria s’hi trobaven nou habitatges, on vivien els sacerdots, un sastre, dos teixidors i un ferrer. L’economia era exclusivament agrària. Besalú era el centre comercial de les rodalies. Al segle XVI el país va viure una certa recuperació poblacional i econòmica. Els pagesos propietaris esdevingueres gent econòmicament forta, els masovers milloraren les seves condicions de vida, el comerç s’activà i la industria artesanal va assolir un cert desenvolupament. Besalú continuava essent el centre comercial de la contrada, però els tortelianencs començaren a vendre a Olot i a les viles de la rodalia.
Al segle XVIII, Tortellà esdevé un important nucli de producció tèxtil (llana i cotó) i es converteix en el centre comercial de les rodalies. Els negociants i comerciants de Tortellà obren mercats a punts allunyats de l’Estat Espanyol i els traginers es multipliquen. L’any 1775 Tortellà tenia uns 700 habitants i quinze anys després en tenia 1400. Aquest extraordinari augment de la població fou degut a immigrants procedents dels pobles veïns i també d’altres llocs de Catalunya i del sud de França.
Tortellà va començar el segle XIX amb un gran potencial econòmic, degut sobretot als seus artesans i comerciants, esdevenint un dels centres de manufactura més importants de Catalunya. Però a partir de 1825, la indústria cotonera de Tortellà va sofrir una ràpida davallada. La manca de bons cabals d’aigua i al estar lluny dels ports on arribava el carbó de pedra, varen impedir la modernització del sector, amb l’adquisició de màquines mogudes per energia hidràulica o pel carbó.
Al 1850 l’activitat tèxtil, que durant dos segles havia estat la base econòmica del poble i havia engrandit la vila, pràcticament havia desaparegut. El municipi es decantà per activitats que no precisaven d’energia i optà per l’artesania de culleres de fusta i la d’espardenyes. Aquestes dues indústries, junt amb la pagesia, foren la base econòmica del municipi des de mitjans del segle XIX fins al 1980.
La tercera carlinada va tenir un gran impacte al poble. La seva afiliació al republicanisme va provocar que les carlins, al no poder vèncer la resistència dels vilatans, cales foc a tot el poble. Abans, però, van fer evacuar totes les dones, vells i criatures. El 1877, es va decretar els dies 21 al 24 d’agost per commemorar l’atac , incendi i heroïcitat dels habitants, denominant-se “Festa de la Crema”.
El 1921 es va erigir al cementiri un monument en memòria dels caiguts en aquella lluita, però el 1939 es va retirar per considerar que tenia arrels maçòniques.
Des de 1950 el comerç anà minvant degut a l’emigració de la gent de la muntanya i d’alguns pobles veïns. Això comportà que tant el mercat dels diumenges com les fires pràcticament desapareguessin en la dècada de 1960-1970.
Festes
- Últim diumenge d'abril: Festa del Roser
- 15 d'agost: Festa major de Tortellà