Castell del Mallol

Aquest castell va ser la residència dels vescomtes de Bas. Avui dia està pràcticament desapareguda. Ocupava una gran extensió, amb el castell situat, probablement, a l’actual plaça. Encara es poden trobar varis trams de muralla en els carrers del poble.

L’historiador Monsalvaje va descriure, a principis del segle XX, el poble amb les següents paraules: "... la mayoría de los edificios de la villa de Mallol se han construido con los antiguos despojos de su antiguo Castillo, principal residencia en la Edad Media de los vizcondes de Bas, hallándose edificada dicha población dentro de su antiguo recinto, conservándose aún restos de la puerta de entrada al primer recinto del castillo".

El 1176 s’esmenta per primera vegada el nom de Mallol en el testament del vescomte Udalard. I el 1204 consta que el prior de Puigpardines Berenguer, signa un contracte en el qual fa referència al castell "actum est hoc i castro de Mallol". El 1247, Simó de Palau, vescomte de Bas, reconeix tenir per al rei Jaume II el castell del Mallol. El 1278, Sibíl·lia de Palau hereta el vescomtat i torna a fer referència del castell. El 1285, Pere el Gran concedeix al comte Hug IV d’Empúries la investidura de vescomte de Bas i el castell del Mallol. Segons les corts de Cervera, l’any 1359, el castell i la vila comptava amb 11 focs d’aloers, un foc d’església i dos focs de cavallers.

Els terratrèmols del segle XV van destruir bona part del castell i del poble del Mallol. Tot i això es creu que no va ser abandonat ja que el 1431, el propietari d’una masia de Riudaura reconeixia Joan de Cabrera, vescomte de Bas, en senyal de senyoriu sobre casa seva i que quan el castell del Mallol fes senyals de fum durant el dia o de foc durant la nit, ell transmetria els senyals de la mateixa forma des del seu mas.

Tot i que es creu que els terratrèmols van significar l’abandonament del castell, Mn. Joan Pagès ("La vila del Mallol, centre administratiu") creu que el veritable final fou durant el segle XVII i degut a les guerres contínues que assolaren la comarca.

• ARNAU I GUEROLA, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.