Santuari de Sant Ferriol

Tot i que no hi ha dades dels seus orígens, es creu que fou bastit al segle XII. A partir del segle XV ja trobem els primers documents que en parlen.

L’any 1421 un procurador de Sant Ferriol sol·licita permís a la diòcesi de Girona per recollir almoines per a l’ermita. Se li va concedir i el bisbe va prometre 40 dies de perdó a tots aquells que ajudessin a la restauració. Fins el 1506 es van donar diferents permisos per fer-hi obres. Les visites pastorals del 1557 van constatar que “Sant Ferriol era un bell edifici”.

Des dels inicis s’encarregà del santuari un ermità. Al segle XX el bisbe començà a nomenar mossens per aquest càrrec. Des del 1901 al 1935 hi va haver diferents capellans. Al 1936 ho era Joan Canals i Vilar, qui fou detingut pels milicians i afusellat a Maià de Montcal. Després de les destrosses de la guerra, l’edifici es va anar deteriorant. Les cases properes es van anar despoblant. L’hostal i la rectoria van ser saquejades.

Finalment, el 1984 es van començar les obres de restauració on hi van col·laborar la Diputació de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat i veïns de Sant Ferriol i Besalú. L’any 2002 es iniciar la restauració del primer pis i la consolidació dels murs de l’hostatgeria.

A l’interior de l’antiga rectoria hi ha inscrites les dates del 1593, 1575 i 1620. L’interior del santuari és senzill, d’una nau i claus de volta. La pedra de l’altar és de l’església del Mor, avui enrunada.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.