Santa Maria de la Pinya

De l’església romànica original no en queda quasi res. Aquesta va ser consagrada l’any 1022 per Oliba amb el nom de “Sancte Marie in alodem Pinea”. Oliba, bisbe de Vic, per ordre de Pere de Carcassona, bisbe de Girona va donar dècimes i primícies de la parròquia al monestir de Santa Maria de Ripoll.

El temple original era d’una sola nau, amb àbsida semicircular. El segle XVIII es van fer afegits que van modificar totalment la construcció romànica. Només en restà una part de la façana sud, on hi ha dos permòdols senzills, i diversos carreus de la façana de ponent que encara són visibles. A la porta d’entrada hi veiem la data de 1770. A les capelles interiors hi consta, en una pedra, la data 1784 i a la llinda de la sagristia hi podem veure la data 1754. A llevant , junt a l’església, hi ha les escoles velles i la Casa de la Vila.

A l’interior, una porta que comunica amb la nau lateral hi consta la data 1755. La pica baptismal té un gravat amb la data 1786.  El campanar té una torre octogonal amb obertures i teulat de quatre vents.

En aquesta església s’hi venerava la imatge romànica de Santa Maria de Cabeça, dita així per la desproporció del cap respecte la resta del cos

• MURLÀ I GIRALT, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.