Església romànica que ve citada el 969. Al segle XIV és citada amb el nom de “Sancta Maria de Faris”. Va ser parròquia fins el 1928 quan va ser agregada a Sant Vicenç de Besalú.

La porta d’entrada es rectangular però conserva l’arc primitiu. La porta antiga, de mig punt, va ser tapiada. A sobre hi trobem un rosetó i més amunt el campanar de torre que antigament havia sigut d’espadanya.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.