Sant Silvestre del Mor

Aquesta església s’esmenta el 977 com a “Sancti Silvestri de Mauro” quan el bisbe i comte Miró la va donar al monestir de Santa Maria de Besalú. La donació va ser confirmada l’any 998 pel papa Gregori V, citant l’església amb el nom de “Sancti Silvestri quae est in Mauro”. Durant els segles XIII i XIV se l’anomena “Sancti Silvestri deç Mor”. Finalment trobem, el 1392, la seva venda per part del rei Hug de Santa Pau. En aquest document s’anomena “Sant Silvestre Desmor”. Va ser una parròquia a la qual s’annexionà la d’Aussinyà. El 1928 va ser annexionada a la parròquia de Besalú, formant la sufragània d’Almor-Aussinyà.

A la capella de Santa Fe de Besalú hi ha la pica baptismal romànica que es va treure de l’església del Mor per evitar que el possible esfondrament de la nau fes malbé.

L’edifici originalment romànic es va reformar el segle XVIII. La porta adovellada que veiem avui es va obrir a Ponent i es va refer l’àbsida semicircular a llevant. No hi ha cap obertura. El teulat també es va refer. Al campanar, d’espadanya, s’hi accedia a través de l’edifici que trobem al costat nord.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert