Sant Esteve d'en Bas

Descripció

És l’església parroquial de Sant Esteve d’en Bas. De l’any 894 és la citació del temple “Sancti Stephani in valle que dicunt Basso”, si bé la consagració de la construcció actual s’efectuà l’any 1119. La denominació aleshores era “Sancti Stephani de occulo”, la qual passà a convertir-se, al segle XV, en “San Esteve de Sallull”.

És una construcció romànica del segle XII que tenia originàriament una sola nau i planta de creu llatina amb tres àbsides, la major o central d’estructura poligonal i que exteriorment presenta arcuacions que aparenten finestres cegues geminades. Afectada pels terratrèmols del segle XV, especialment en les bandes sud i oest, amb l’esfondrament de la volta de la nau i el campanar. Va ser restaurada en dues etapes durant el mateix segle. En el primer contracte (1432) s’aixecà el mur del sud, on hi havia una porta que tenia tres arcs en gradació, columnes, capitells i timpà i que va desparèixer al segle XVIII, quan s’amplià el temple amb una nova nau per la banda de migdia, i una altra en la del nord. En la segona fase de les obres (1442) es féu la nau central a partir del creuer, els murs de ponent i el campanar. La porta d’entrada actual, situada a l’esmentada façana oest i també existent a migjorn, aquesta amb una fornícula al seu damunt, pertanyen a obres portades a terme més tardanament, en diferent època. El campanar, amb finestres de doble obertura en cada un dels quatre punts cardinals i coronat amb balustrada, evidencia també reformes efectuades en temps futurs. A l’interior, l’àbsida és dividida en cinc cossos per columnes i capitells historiats, restaurada l’any 1947 com a conseqüència de quedar descoberta després de la pèrdua, el 1936, del retaule barroc que la tapava. Als altars o capelles laterals situades a cada costat del creuer, dedicades antigament a Santa Maria i Sant Joan, hi ha destacables capitells cantoners, amb la Verge i Sant Joan fent-li costat, que ha estat datat com d’abans del segle XII. A la nau central hi ha columnes adossades als pilars que sostenen els arcs torals.