Mas Llopart

Antigament s’havia anomenat la cabana de Comaminassa o Conamissa i era possessió senyorial dels Puigpardines. La nissaga Conamissa apareix en documents del 1340, essent propietari Francesc Conamissa que va morir sense descendència. Els procuradors de Berenguer de Puigpardines van dendre a Guillem de Vilagats diversos objectes del difunt i ja que els citats procuradors tenien plens poders, van concedir en emfiteusi a "Guillem de Vilagats i a Cèlia, muller seva, als seus i als que volguessin perpètuament, tota la cabana anomenada Conamissa". El 1370 apareix com a propietari Arnau de Masllopart. Aquest cognom segueix fins el segle XVI. El 1559 consta com a amo en Joan Bosch de Platraver, però el 1579 torna a figurar com hereu Marc Masllopart. A partir de 1650 ja es troben diferents propietaris.

El més interessant de la casa és la façana amb una porxada de sis arcs de mig punt per planta i una coberta de dents de serra.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.