Castell del Coll

Tot i que s’anomena castell segurament fou una casa forta. Té la planta quadrada amb un pati interior des del que surten tres escalinates de pedra. Està construït amb pedres volcàniques, afilerades i ben escairades. Als murs s’hi observen espitlleres i té poques obertures. El portal és adovellat. Aquest edifici és l’únic de l’època medieval que es conserva a Olot degut als terratrèmols del segle XV.

Tot i que els senyors del Coll ja surten esmentats al segle XII, no és fins ben entrada l’edat mitjana que no es troba citat el castell. A l’església de Sant Andreu s’hi va trobar una làpida del 1334 d’un Berenguer del Coll. Aquest va tenir un fill també anomenat Berenguer, que es va casar amb una tal Blanca. Van tenir un fill anomenat Guillem. Més tard, Alamanda Mandina es va casar amb Ramon de Peguera. Amb aquest matrimoni, el senyoriu va passar a mans dels Peguera. Al segle XVIII, trobem com a senyors del castell els Vallgornera. Finalment, aquests van anar a viure a la plana on van construir la Torre Llunes. L’abandonament del castell va fer que s’anés deteriorant, convertint-se en masia i magatzem.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.