Castell de Sales

Actualment es troba en estat bastant ruïnós.

En el testament de Mir, comte de Besalú i bisbe de Girona –any 979 – es fa menció del “mansum Gixarias, que est prope Salas” llegat pel testador a “Oriolo fidele meo”. Segons l’historiador Montsalvatge, la família Oriol van ser l’inici dels senyors de Sales.

A principis del segle XI, els Oriol consten com a senyors dels castell de Sales. El 1024 consten també com a senyors d’Ogassa. Semblaria que la dona de Joan Oriol era germana de l’abat Oliva i del comte de Besalú Bernat Tallaferro. A partir de la descendència d’aquesta parella, ja es comença a utilitzar el cognom Sales. Arnau Joan de Sales es pot considerar el primer senyor feudal del castell.

Al segle XIII, Ermessenda, filla de d’Arnau de Sales i d’Alamanda de Bestracà, obté la senyoria de Sales. Aquesta es va casar amb el comte d’Empúries. Heretà el castell el seu fill, Ramon d’Empúries. El 1297 el fill de Ramon d’Empúries ven el castell a Dalmau de Rocabertí, vescomte d’Empúries, que a partir d’aquí firma com a baró de Sales.

El 1339, apareix com a senyor Ponç de Rocabertí, qui el ven, el 1360 a Ramon de Malart. Aquests van exercir la jurisdicció civil i part de la criminal. En aquesta època, al castell també hi ha cúria, jutge, notari i dues masmorres.

El segle XVI, els senyors del castell van anar a viure a Barcelona. El 1597, la nissaga dels Malart encara en són possessors. L’absència dels propietaris va motivar la progressiva ruïna del castell.

La fortalesa es va erigir al segle XI i es va anar reformant i ampliant entre els segles XIII i XVI.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.