Castell de Mont-ros

Castell citat com a “Kastrum de Monte Ruso” en el testament d’Ermessendis, vescomtessa de Bas, el 1119. El llegà al seu nét Udalard II, vescomte de Besalú. Més tard va ser venut a la casa comtal d’Empúries. Al segle XIV era propietat del senyor dels castells de Milany i Vallfogona.

Segons Ferran del Campo, van existir dos castells. Del primitiu només en queden algunes restes. A uns vint-i-cinc metres, al sud, es troben les restes d’una torre del segle XI-XII amb espitlleres i d’una muralla.

Hi ha notícies d’una estada, a prop del santuari, que va ser propietat de la parròquia de Begudà i que possiblement havia servit de residència dels castlans. Al perdre importància, els vescomtes de Bas durien cedir l’estada per què els capellans mantinguessin el culte en la capella del castell.

De la informació anterior es podria dir que hi hauria hagut un castell, una petita capella i una estada (que seria el segon castell esmentat per Ferran del Campo), i posteriorment s’hauria construït el santuari.

El 2012, l’ajuntament de Sant Joan les Fonts va comprar un terreny de 20000 metres quadrats on hi ha les restes del castell. En un principi creien que la superfície de la fortalesa ocupava uns 200 metres quadrats, però diverses expedicions van concloure que el castell ocupava uns 20000 metres quadrats. Fins ara s’han trobat restes d’una torre de l’homenatge i de vigilància i de la torre de l’estada.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.
• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.
• Pi i Tramunt, Daniel (1981). Santuaris muntanyencs de la Garrotxa. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.