Can Desprat

Aquesta casa està situada dins el poble de Sant Esteve d'en Bas i és propietat de la nissaga dels marquesos de Galtero. Al pati d'accés hi trobem una placa que indica la data de restauració de l'antiga casa i diu el següent: "En el año de Ntro. Sr. 1908 se terminó la restauración de la casa solariega de Desprat de Savasona dispuesta po el Muy Iltre. Sr. frei D. Eduardo de Casanova de Gartero de Mir y Desprat de Savasona, marqués de Galtero, caballero del hábito de Santiago. Laus Deo".

A partir d'aquí s'accedeix a un segon pati on hi trobem una escalinata de pedra sobre la qual hi ha unes finestres gòtiques. En el mur hi veiem l'escut dels Desprat. En aquest pati hi trobem una altre placa que diu: "Segons tradició de família de Casa Desprat existia en el segle X conservant-se fins el dia d'avui l'apellit Desprat de Savasona. Se té notícia per les escripturas vellas que lo any 1277 eras senyor de la Casa de Desprat en Guillem I que est y sos ascendents havien vingut de la família dels reis d'Aragó. Consta en milícia mercedària de Ribera".

El marquesat de Galero va ser concedit pel papa Lleó XIII a Eduard de Casanova i de Galtero el 1900.

El gener de 1519 la família Fluvià de les Preses es va emparentar amb la nissaga dels Desprat pel matrimoni contret entre Martirià Fluvià i Antònia Desprat.

Durant la guerra del 1936, la casa Desprat va ser confiscada i convertida en col·legi. Poc abans de la retirada de les tropes republicanes, va se ocupada per soldats, deixant-la en estat de ruïna. Passat un temps va tornar a ser ocupada pels seus propietaris originals.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.