Aeròdrom

La primavera del 1937 es va iniciar la construcció d'un aeròdrom a la Vall d'en Bas, a tocar de les Preses. Actualment els únics vestigis que queden són dos refugis antiaeris.

La situació del camp era paral·lela a la carretera de Santa Coloma. Entra aquesta i el riu Fluvià i a l'alçada de les Preses. L'any 1989 es coneixien quatre refugis. Un d'aquests, però, ja va desaparèixer durant l'època de la concentració parcel·lària (anys 60-70). Dels tres descrits, només dos continuen visibles avui dia. Aquests refugis seguien un rec que preservava el camp de les inundacions i erosions i estaven separats per la mateixa distància. 

El primer de tots és el més senzill, i les seves escales resten amagades per la sedimentació de la sorra dels camps pròxims. És visible des de la carretera que va de les Preses al Mallol, a l’esquerra i molt a prop de les Preses. El segon que s’esmenta el 1989 és el que ja no existeix. Ja llavors es comentava que estava en molt mal estat i que es feia servir d’abocador. El tercer és el desaparegut als anys 60-70. Finalment, el quart és el més ben conservat. Tot i això es troba al mig d’un camp de blat de moro. És per això que és invisible bona part de l’any.

El rec de protecció del camp tallava la direcció de les aigües que venien de la muntanya del Murrià, amb una amplada de 1.5 a 2 metres de cabdal, i estava protegit i bastit de pedres. Aquest rec acabava en un petit rierol que ve de les Preses i acaba al Fluvià.

Al camp d’aviació només hi van aterrar dos avions, un dels quals va quedar enfonsat al fang i sense possibilitats de tornar-se a moure.

A la casa del Pas de la Torre hi havia una caseta amb una central de telèfons i al mas Verntallat, que fou desallotjat per poder-s’hi instal·lar els militars, hi havia una mena de torre de control. Al cantó d’aquest mas, amagats sota uns pollancres, s’hi trobaven els avions. Finalment el comandament del camp era a la Mata, a les Preses, on hi havia un centenar de persones entre aviadors, mecànics, militars...

Borao, José E. L’aeròdrom militar de la Vall d’en Bas. Revista Verntallat, 31: 18-19, estiu 1989