Àlber
Presència
Copa ovoide. Arriba als 30 metres. Branques principals ascendents. El tronc es pot decantar cap a una banda.
Escorça
Escorça llisa, gris verdosa, es sol trencar en forma de diamant en els exemplars més vells.
Brots
Brots tomentosos i blanquinosos, verds al principi i bruns més tard.
Fulles
- Vida: Caduca
- Mida: 6-12 cm de llarg i 5 cm d'ample
- Limbe: Simple
- Disposició: Alterna
- Marge: Lobulat
- Àpex: Acuminada
- Base: Auriculada
- Forma: Palmada en tres o cinc lòbuls
- Pilositat: Inicialment pubescent. Perd els pels amb el temps
- Color: Verd a l'anvers i blanquinós al revers
Flors
Arbre dioic, les flors masculines tenen aments penjants, de 4 a 6 cm, vermellosos i molt peluts, les flors femenines tenen aments llargs i flonjos, de 3-5 cm, penjants i poc peluts, de color verdós. Apareixen entre març i abril, abans que les fulles.
Fruits
Els fruits són càpsules còniques i allargades que alliberen espores cotonades.
Característica distintiva
Fulles de formes variables, blanquinoses i tomentoses al revés. Destaca molt ja que amb la llum del migdia les seves fulles semblen brillar.
Situació general
El trobem en terrenys oberts i humits. Espècie àmpliament distribuïda a Europa en bosquets al camp i boscos de ribera tant plantat com silvestre.
El trobem en boscos de ribera i vores d'aiguamolls, sovint plantat. Es troba en alçades que van dels 180 als 660 metres. És comú dins la comarca.
Nota: l'exemplar de la fotografia es troba a l'altiplà de Falgars, a uns 900 metres. Possiblement es tracta d'un híbrid amb el Trèmol, sent aquest últim una espècie que sí es pot trobar a la muntanya.
Vida
De tres-cents a quatre-cents anys.
Fusta
Tova. S'utilitza per a fer caixes d'embalatge, cerilles...
Notes
A la comarca de la Garrotxa també s'anomena "arbre blanc".
En gran part d'Europa s'utilitza en plantacions per obtenir fusta tova. Les seves fulles permeten retenir gran part de la pols atmosfèrica i per tant netejar l'aire de la ciutat. La pols retinguda es arrossegada per les pluges i així l'arbre no pateix. Com totes les espècies de la família salix, s'hibrida molt fàcilment. En el nostre cas es barreja amb el trèmol, donant lloc al populus x canescens.