Introducció
El terme municipal de Sant Jaume era, inicialment, un veïnat de Montagut anomenat Palau de Montagut. Es va constituir com a municipi a finals del segle XIX o primers del XX, però mantenint el nom original, que no va canviar fins el 1930.
El terme municipal limita al nord i oest amb Montagut, al sud amb Santa Pau, a l’est amb Argelaguer , al sud-est amb Sant Joan les Fonts i al sud-oest amb Sant Ferriol.
L’agricultura ha anat minvant i ha guanyat pes la industria, sobretot gràcies al polígon construït al pla de Politger.
Història
L’any 1973 es va descobrir un jaciment prehistòric a la zona de Politger. No es descarten assentaments romans donat que la Via Annia passa pel terme municipal resseguint el Fluvià.
L’any 940 es cita el nom de Palau de Montagut en la compra que la comtessa Ava, vídua de Miró, comte de Besalú, va fer a un tal Seguer. Serien les mateixes que més tard el comte Seniofred de Besalú va donar al monestir benedictí de Sant Pere de Camprodon. Entre elles hi havia el pla de Politger que en aquell moment no era terreny conreat, sinó que es tractava d’un gran bosc: “… silva qui dicunt Polegario …” (la selva anomenada Politger).
El nucli de població antic es va formar al voltants de l’església de Sant Jaume de Politger que el 1169 va ser donada al monestir de Sant Pere de Camprodon.
Els segles XIV i XV van ser molt dolents. Les guerres remences, les sequeres, les epidèmies, els terratrèmols…
Del segle XVI al XVIII van ser, en general, segles de prosperitat gràcies a l’agricultura.
Durant la tercera carlinada, Sant Jaume, de majoria carlina, es va trobar al mig de les disputes entre Tortellà, població republicana i Argelaguer, població carlina. Van viure de prop l’enfrontament entre la cavalleria i una columna de soldats que es dirigia a socórrer la gent de Tortellà. Molts habitats de Sant Jaume van intervenir en la batalla del Toix, a la vall de Bianya, on l’exèrcit carlí va emboscar una columna republicana que es dirigia a Olot.
A principis del segle XX, tot i que l’agricultura era molt important al poble, ja hi havia una fàbrica de filats de cotó. També hi havia dues escoles, una per a nens i una per a nenes. Els 30 també hi havia un col·legi de les germanes Carmelites.
La guerra del 36 també va afectar el poble i als seus habitants. Actualment la industria és predominant i l’agricultura ha quedat reduïda a tasques practicades en petita escala.
Festes
- 19 de març: Fira de Sant Josep
- 1 de maig: Aplec de Santa Magdalena
- 25 de juliol: Festa major de Sant Jaume de Llierca
- 21 de setembre: Festa petita per Sant Mateu