Descripció
El Montsacopa presenta un cràter circular, d’uns 120 m de diàmetre i 12 m de profunditat, i un con de flancs inclinats amb una alçada relativa de 94 m.En un extrem hi ha l'església de Sant Francesc. Al voltant del cràter encara hi podem veure dues torres de guaita dels temps de les guerres carlines.
En els flancs sud i sud-oest del con hi ha antigues extraccions de piroclastos. Aquestes grederes ja eren explotades al segle XVI i el material volcànic es va utilitzar principalment per a la construcció. A la que hi ha al costat del cementiri podem observar els diferents nivells que es van formar durant l'erupció. La majoria estan constituïts per fragments de mida bloc i lapil·li, amb alguna bomba intercalada. Són piroclastos juvenils que presenten una vesiculació important. Tanmateix, al sostre de la seqüència de materials, alguns components, tot i ser de magma solidificat, presenten una vesiculació incipient i majoritàriament són de tamany cendres.
Durant l'erupció del Montsacopa, es van produir com a mínim dues fases d'activitat eruptiva: una d'efusiva i una d'explosiva. El Montsacopa va emetre un corrent de lava que va fluir fins al peu de la serra de Sant Valentí. Una bona secció, amb hàbit lenticul·lar, es pot observar en els marges del camp de futbol de l'Olot. La segona fase va ser principalment estromboliana, encara que la presència de fragments poc vesiculats en els nivells superiors de la seqüència indica l'existència d'alguna pulsació freatomagmàtica. Les explosions que hi van tenir lloc van arrencar i esmicolar part de la colada i els fragments van passar a formar part dels dipòsits d'onada piroclàstica com a lítics.
El desenvolupament del mecanisme estrombolià va construir finalment el con d'escòries. La inexistència d'una fase efusiva final, amb l'emissió d'una colada de lava, va fer possible que es conservés la morfologia circular del cràter.
Bibliografia
- Extracte de La zona volcànica de la Garrotxa. Fitxes d'afloraments. Pàgines 56-89