Volcà de Can Tià

Aquest volcà, situat al costat dels centres eruptius de Fontpobra i de la Tuta, presenta un edifici volcànic del tipus maar amb un cràter d’explosió circular d’uns 270 metres de diàmetre. La seva morfologia està representada per una clotada, d’uns 20 metres, amb el fons pla; actualment, és ocupada per pastures. El seu con és de poca alçada i presenta el seu màxim desenvolupament cap al sud.

L’erupció del volcà de Can Tià va començar amb una fase d’activitat estromboliana. Aquesta primera fase va formar un edifici de tipus con d’escòries com a conseqüència de la deposició dels piroclastos de caiguda escoriacis.

Quan la pressió en el conducte volcànic va disminuir, fou possible la interacció del magma amb l’aqüífer de la formació de Folgueroles donant lloc a una activitat de tipus freatomagmàtic. En aquesta segona fase l’erupció es torna més violenta i expulsa bretxes i onades piroclàstiques. Les explosions en el centre eruptiu van destruir el con d’escòries i s’inicià la construcció del maar.

L’aprofundiment de la zona d’interacció aigua-magma va fer possible la participació en l’activitat freatomagmàtica de l’aqüífer de la formació de Bellmunt. En aquesta fase de l’erupció es va formar una colada piroclàstica, a part de diferents fluxos de tipus onada i bretxa.

• Extracte de La zona volcànica de la Garrotxa. Fitxes d'afloraments. Pàgines 56-89