El temple és d’origen romànic. La primera citació és de l’any 977 en l’acta de fundació del monestir de Sant Pere de Besalú. El topònim es troba en documents com a “Betet” (1000), “Beted” (1020), “Beteto” (1034), “Bateto” (1251) i “Batheto” (1362).

El temple ha sigut molt modificat al llarg de les centúries. Conserva l’àbsida semicircular, amb pilars de suport i una finestra central, reformada en temps més moderns. L’edifici es va ampliar amb una sagristia al sud i unes capelles laterals al nord. A finals del segle XV es va reconstruir la nau central, possiblement degut als terratrèmols que van assolar la comarca. La porta és d’estil neoclàssic. Es troba a ponent i és del segle XIX. El campanar és la part més antiga que es conserva. És de planta quadrada, de torre, amb tres pisos i teulat de quatre vents. Sembla que va ser sobrealçat al segle XVIII. A la planta baixa del campanar hi ha un accés a la sagristia. A la primera planta hi ha una finestra. A l’última planta hi ha una finestra en cada un dels cantons. Al damunt d’aquestes també hi ha unes finestres més petites. A l’interior hi ha unes capelles que es van dedicar a la Mare de Déu del Roser i Sant Pere.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.