Santa Maria de Batet

El temple és d’origen romànic. La primera citació és de l’any 977 en l’acta de fundació del monestir de Sant Pere de Besalú. El topònim es troba en documents com a “Betet” (1000), “Beted” (1020), “Beteto” (1034), “Bateto” (1251) i “Batheto” (1362).

El temple ha sigut molt modificat al llarg de les centúries. Conserva l’àbsida semicircular, amb pilars de suport i una finestra central, reformada en temps més moderns. L’edifici es va ampliar amb una sagristia al sud i unes capelles laterals al nord. A finals del segle XV es va reconstruir la nau central, possiblement degut als terratrèmols que van assolar la comarca. La porta és d’estil neoclàssic. Es troba a ponent i és del segle XIX. El campanar és la part més antiga que es conserva. És de planta quadrada, de torre, amb tres pisos i teulat de quatre vents. Sembla que va ser sobrealçat al segle XVIII. A la planta baixa del campanar hi ha un accés a la sagristia. A la primera planta hi ha una finestra. A l’última planta hi ha una finestra en cada un dels cantons. Al damunt d’aquestes també hi ha unes finestres més petites. A l’interior hi ha unes capelles que es van dedicar a la Mare de Déu del Roser i Sant Pere.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.