Santa Margarida de Bianya

Aquesta església és la que se’n tenen notícies més antigues. L’any 858, essent citada com a “Sanctae Margaritae”, va ser donada pel comte Wifred de Besalú al monestir de Santa Maria de Ridaura, passant a mitjan de segle X a dependre del de Santa Maria de la Grassa. El topònim ve esmentat com a “Bianna” (1117), “Biania” (1257) i “Bisania” (segle XIV).

L’església actual és del segle XII. Tenia primitivament planta de creu amb tres àbsides, dues de les quals s’han conservat. L’àbsida de migdia es va enderrocat per fer-hi la sagristia. En una finestra es veu la data 1768. La del costat nord està tapada a l’interior per un altar d’obra de mitjans del segle XIX. L’àbsida central, amb tres finestres, té cornisa i fris sostingut per mènsules.

La porta antiga era a migjorn. Actualment la porta es troba a ponent i data de l’any 1855.

El campanar és de torre amb teulat de quatre vessants.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora