Santa Eulàlia de Begudà

Temple romànic molt modificat i del que queden, només, algunes restes. L’edifici antic era d’una nau ambo volta apuntada, absis semicircular i campanar d’espadanya i doble obertura. Més tard es va ampliar amb capelles laterals. A ponent hi ha el campanar que actualment és de torre amb un teulat a quatre vents i dues obertures de mig punt a cada banda. A la façana hi ha la porta d’entrada, adovellada i protegida per un porxo afegit en temps més moderns. Sobre l’entrada hi ha un ull de bou.

L’església va ser consagrada el 1118 pel bisbe de Girona Berenguer i Dalmau, però ja surt esmentada el 1034 com a “Sancta Eulalia de Baguda”. El 1079, Udalard i Ermessendis, vescomtes de Bas, fan donació de “Sancte Eulalie de Begudani” al monestir de Sant Joan les Fonts. El nom de Begudà es troba citat de diferents maneres: “Bacgudano” (1106), “Bagudano” (1175,1189,1198 i 1362) i “Begudano” (1316).

La titularitat del temple va canviar, el 1463, per Sant Jaume. Durant part del segle XVII es va restaurar el patronatge de Santa Eulàlia, però el 1649 es torna a trobar Sant Jaume. Finalment al segle XVIII la titularitat recau definitivament a Santa Eulàlia.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.
• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.