Sant Ponç d'Aulina

Església esmentada el 1342 on surt amb el nom “Sancti Poncii de Olina” en un document del venda dels drets parroquials fet pel rei a Ramon de Bianya, abat de Sant Joan de les Abadesses. El 1351 hi va haver una nova venda reial on surt amb el nom “Sant Pons de “Olina”. A partir del 1362 i 1372 el nom ja és “Aulina”, nom que ha arribat als nostres dies.

És una construcció romànica modificada entre 1758 i 1760 per ordre del bisbe de Girona ja que amenaçava ruïna. És de planta rectangular, amb afegits laterals. La porta d’entrada es troba a ponent i és molt senzilla, amb un arc, timpà llis i una llinda amb una creu encerclada. El campanar és de torre amb teulat de quatre vessants i es troba al nord-est de l’església. S’accedeix a aquest campanar per una escala exterior recolzada al mur nord del temple.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora