Sant Pere Despuig

L’any 964 va tenir lloc la consagració del temple de “Sancti Petri ... constructam in territorio de Bianya”. Aquest és anterior al que podem trobar ara. El topònim del lloc ve documentat, vinculat amb el nom del temple, com a “Pui” (1095), “Podio de Biania” (1248) i “Podio” (1372), sent aquest últim el que ha quedat finalment.

Aquesta església ve esmentada sovint com a Sant Pere Espuig o Despuig. Tot i això, en els documents oficials se li ha aplicat sempre el topònim de Puig, traducció del “Podio” llatí.

És una construcció romànica del segle XII, molt modificada pels afegits i reformes, especialment al segle XVIII. Era d’una nau que anava de llevant a ponent, però en el segle XVIII s’amplià pels costats nord i sud, convertint la vella nau en creuer. La porta es troba a migdia i té anotada la data de 1782.

El campanar era d’espadanya, convertit més tard en torre rectangular amb teulat de quatre vessants.

Al nord i est hi ha annexada una rectoria.

Les cròniques del segle XV esmenten que l’església va ser destruïda pels terratrèmols: “ecclesia fuit totalier diruta propter terremotum”.

El 1718, el bisbe gironí Joan de Taberner, va ordenar la celebració, en aquest indret, de conferències teològica-morals cada mes.

El 1936, van destruir totes les imatges del seu interior. A més, es van endur el Mn. Joaquim Masoliver i l’assassinaren a Begudà. El 1939 es va rehabilitar el temple.

Els anys 2001 i 2002 es va tornar a reformar.

• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora