Sant Pere de Montagut

El temple ve citat l’any 965 en un document com a "Sancti Petri de Monte Acuto". Al Museu Diocesà de Girona es guarden les taules del retaule del segle XVI, fet per Pere Matas.

L’església encara conserva restes de la seva estructura primitiva. La planta té tres naus. La nua central està acabada amb àbsida i les laterals amb absidioles.  Des de l’exterior, a llevant, només és visible la part superior de l’àbsida ja que, acabada la guerra civil, es van construir unes estructures adossades al temple. A l’interior, l’àbsida té cornisa i mènsules senzilles. A migdia, l’absidiola té una finestra cega amb cornisa. Al nord, una altre finestra tapiada però amb la cornisa eliminada. En aquesta part es poden veure dues finestres romàniques cegues que donen a entendre que les naus laterals van ser fetes posteriorment. És possible que aprofitessin les destrosses dels terratrèmols del segle XV per afegir-les aprofitant la planta de creu llatina que deuria tenir el temple original. El número de pilars és diferent en cada costat de la nau central. Al nord, hi ha tres arcades separades per la mateixa distància. A l’altre banda hi ha tres arcades, una de gran i dos més petites. La porta d’entrada és a ponent, la part més moderna de l’edifici. Aquesta conserva el forrellat romànic original. Sota el teulat hi trobem un rosetó amb una inscripció “A 26 AB 1669”, data d’una de les ampliacions efectuades. El campanar és modern i està situat a l’extrem sud-oest. És octogonal, amb quatre finestrals de punt rodó damunt els quals s’obren obertures circulars. Hi trobem una balustrada barroca a tot vol i al capdamunt un teulat piramidal.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.
• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.