Sant Miquel d'Hortmoier

La primera cita del lloc és del 979, en el testament del comte-bisbe Miró atorgat al monestir de Cuixà: "...in villa qui dicunt Orto Modario cum ipsa ecclesia qui est sita in honore Sancti Michaeli...". L’any 1011 la trobem en una butlla del papa Sergi IV confirmant els béns i possessions del cenobi de Cuixà. El 1279 i 1280 ve citada "ecclesia de Orto Marerio" i "ecclesia de Ortomorerio". El 1362 la trobem com "Sancti Michaelis de Ortomonerio". El 1585 va perdre la categoria de parròquia independent i passà a dependre de la d’Oix.

L’edifici, d’una sola nau, té la porta d’entrada a ponent damunt la qual hi ha una finestra i el campanar d’espadanya de doble obertura. A migdia hi ha dues finestres i cornisa. S’aprecia un petit alçament posterior de la teulada. L’àbsida, a llevant, és semicircular i té finestra central i cornisa.

Molt a prop de l’església hi ha els famosos roures d’Hortmoier.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (I). Olot: Impremta Aubert.
• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.