Sant Miquel del Corb

Segons l’historiador Botet i Sisó, Sant Miquel del Corb havia estat parròquia, abans de la de Sant Pere. Això situaria aquest temple entre el preromànic i el romànic. A partir del segle XVII els difunts ja van ser enterrats a les Preses.

El veïnat del Corb és el més antic de la zona. El 922 consta en un document sobre la donació de tot el terme de les Preses per part d’Elionardis a la serva esposa Ricarda, que incorporà tota l’aloetat al monestir de Sant Benet de Bages. El document dona a entendre que hi havia més població al Corb que a la resta del municipi. Fora del Corb només esmenta el Vilar Nou, el Pujol i l’església de Sant Pere.

Durant el segle XVIII es va modificar l’església. L’any 1985 es va fer una rehabilitació a càrrec del Servei de Patrimoni Artístic de la Generalitat, la Diputació, Ajuntament de les Preses i l’aportació personal de veïns del Corb i Bosc de Tosca.

El temple és d’una sola nau amb volta de canó. El segle XVIII es va sobrealçar la teulada. La porta d’entrada, adovellada, és a ponent, sota un porxo. El campanar havia estat d’espadanya. Es va convertir en un de torre amb teulat de quatre vessants. Es troba al vessant oest del temple. Per entrar s’ha de pujar una escala de pedra adossada al mur nord. A llevant hi ha una finestra cega al centre. A migjorn, dos contraforts, un ull de bou, una finestra d’època moderna i en un extrem, la sagristia. En una pedra cantonera hi diu: “Joseph Camps paborere de Sant Miquel. 1806”.

• Arnau i Guerola, Maruja (2000). Els pobles gironins. Festes, història costums, tradicions, vol. VI: La comarca de la Garrotxa (II). Olot: Impremta Aubert.
• Murlà i Giralt, Josep (1983). Guia del romànic de la Garrotxa. Olot: Alzamora.